ECOS PER VIURE

Lema:

La música és el so de les esperances i de les coses positives que els joves aporten al món. Des del Canòlich Music i amb el so de la música podem canviar la història, donar-nos força per un món millor i ser joves que construïm un futur amb més esperança.

“Ecos per viure” ens parla de com les experiències, les emocions i els valors que vivim deixen ressonàncies dins nostre —ecos que ens acompanyen, que ens formen i que ens fan créixer.

“Ecos per viure” no són només paraules boniques. Són una manera de dir que el que és veritable, autèntic i ple de vida deixa petjada. Ressona. Igual que ho fa el missatge de Jesús.

“Ecos per viure” ens parla de tot allò que ens arriba i ens transforma: cançons, paraules, emocions, experiències. Però també ens parla del compromís que naix d’aquest ressò interior.

Per això el Canòlich Music:

• Cada cançó, cada paraula i cada gest poden deixar un eco positiu en la nostra manera de viure.
• Els valors com la solidaritat, el respecte, la justícia o la sostenibilitat no són idees buides, sinó ecos que ressonen en les accions quotidianes.
• La música no és només entreteniment: pot ser una veu que desperta consciències, que emociona, que transforma.

Quan alguna cosa ens commou —una lletra, una melodia, una història— no només ens deixa una empremta, sinó que ens crida a actuar. Aquests ecos no són passatgers: són seeds de consciència, batecs de responsabilitat, miralls del món que volem construir.

Ecos per al compromís

Compromís no vol dir perfecció. Vol dir escoltar aquests ecos i decidir viure-hi d’acord.

• Escoltar activament el món que els envolta. La música i els missatges que escoltem no quedin en un moment efímer, sinó que ressonin més enllà del festival.
• Deixar-se inspirar per sons, paraules i vivències que els ajudin a construir qui són. Cada participant marxi amb alguna cosa que li continuï parlant per dins: un valor, una idea, un repte.
• Fer que les emocions que vibren en un concert es converteixin en actituds per la vida. Que aquest eco interior es transformi en accions, actituds i decisions.

Ecos per seguir-lo

Jesús no va venir només per ser escoltat: va venir perquè la seva paraula ens transformés i ens comprometés. I això és el que fa un eco profund: no només sona, sinó que crida.

• L’Evangeli no demana espectadors, sinó seguiments, respostes, vida.
• Jesús diu: “Qui tingui orelles, que escolti” (Mt 11,15) — perquè no n’hi ha prou amb sentir, cal deixar que allò escoltat canviï la teva vida.
• L’amor que ell predica ressona en nosaltres com un eco que ens impulsa a estimar, servir, acollir, perdonar. Cada cançó pot ser un petit Evangeli, una manera d’entrar en sintonia amb el Regne de Déu.
• Cada jove és cridat a escoltar aquests ecos que parlen de dignitat, de fraternitat, de compromís amb el món i amb els altres. ● Escoltar aquests ecos és ja començar a viure l’Evangeli